Hugendubel.info - Die B2B Online-Buchhandlung 

Merkliste
Die Merkliste ist leer.
Bitte warten - die Druckansicht der Seite wird vorbereitet.
Der Druckdialog öffnet sich, sobald die Seite vollständig geladen wurde.
Sollte die Druckvorschau unvollständig sein, bitte schliessen und "Erneut drucken" wählen.

Jefferson. Operació Simone

E-BookEPUBePub WasserzeichenE-Book
277 Seiten
Spanisch
Nórdica Libroserschienen am10.04.20231. Auflage
Quatre anys després de la primera entrega, el viatge als país del humans per demostrar la innocència d'en Jefferson, la vida passa tranquil·la per al petit eriçó i el seu amic, el porc Gilbert. Un bon dia, una antiga companya d'aquella aventura, la conilleta Simone, desapareix. En Jefferson i en Gilbert 'afanyaran a buscar-la. Les sorpreses tot just acaben de començar...

És un dels autors més reconeguts de la literatura infantil i juvenil a França, milions de llibres venuts i més de vint llibres publicats des de 1997. Autor tardà, va començar a escriure als quaranta anys i com a lector sempre es va considerar moderat fins que va caure a les seves mans Robinson Crusoe, del què diu que semblava que sortia una veu de el text. Els seus llibres són lectura obligatòria a les escoles franceses. Abans de dedicar-se completament a l'escriptura, ha estat professor d'alemany, professió que ha compaginat amb la d'actor, mim i director de teatre.mehr
Verfügbare Formate
BuchKartoniert, Paperback
EUR27,94
E-BookEPUBePub WasserzeichenE-Book
EUR9,49

Produkt

KlappentextQuatre anys després de la primera entrega, el viatge als país del humans per demostrar la innocència d'en Jefferson, la vida passa tranquil·la per al petit eriçó i el seu amic, el porc Gilbert. Un bon dia, una antiga companya d'aquella aventura, la conilleta Simone, desapareix. En Jefferson i en Gilbert 'afanyaran a buscar-la. Les sorpreses tot just acaben de començar...

És un dels autors més reconeguts de la literatura infantil i juvenil a França, milions de llibres venuts i més de vint llibres publicats des de 1997. Autor tardà, va començar a escriure als quaranta anys i com a lector sempre es va considerar moderat fins que va caure a les seves mans Robinson Crusoe, del què diu que semblava que sortia una veu de el text. Els seus llibres són lectura obligatòria a les escoles franceses. Abans de dedicar-se completament a l'escriptura, ha estat professor d'alemany, professió que ha compaginat amb la d'actor, mim i director de teatre.
Details
Weitere ISBN/GTIN9788419735003
ProduktartE-Book
EinbandartE-Book
FormatEPUB
Format HinweisePub Wasserzeichen
FormatE101
Erscheinungsjahr2023
Erscheinungsdatum10.04.2023
Auflage1. Auflage
ReiheInfantil
Seiten277 Seiten
SpracheSpanisch
Dateigrösse12156 Kbytes
Artikel-Nr.11461594
Rubriken
Genre9201

Inhalt/Kritik

Leseprobe



La furgoneta Renault que circulava a 45 quilòmetres per hora sota la pluja freda segurament havia conegut el general De Gaulle. S inclinava una mica cap al costat dret, la carrosseria d un verd de vaixell naufragat era al final de la seva carrera i els llums rodons li feien uns ulls de bestiola moixa.

Va trencar a l esquerra per un camí de terra, just després de la marquesina d una parada d autocar, i va avançar a la velocitat de la marxa fins a la caseta que hi havia a l extrem. El conductor va maniobrar a fi d estar a punt per tornar a sortir, va posar el fre de mà i va tocar dos cops el clàxon amb un mec-mec ronc i més aviat còmic.

Tot el costat dret del vehicle estava ocupat per un dibuix amb colors llampants: vermell, groc, verd⦠Representava un porc jove que vestia una granota de feina, somrient, amb una clau anglesa gegantina a l espatlla. Es podia llegir damunt del cap, en lletres bigarrades i d estil manuscrit:

El vostre tècnic de la calefacció? En Gilbert!

En lletres més petites:

Calderes, radiadors, ventilacióâ¦

I a sota un número de telèfon.

El més curiós va ser veure com de la cabina en sortia exactament el mateix personatge representat al dibuix, però sense la clau anglesa. Va tancar la porta sense donar un cop fort, va anar a correcuita fins a l entrada i va trucar. Tot en ell deixava entreveure l alegria i la impaciència.

-Jeff! Obre!

El tal Jeff no el devia sentir. Havia apujat tant el volum de la seva música que els baixos feien vibrar les finestres de la casa. En Gilbert va reconèixer de seguida Sang Song, un dels millors grups de rap del país dels animals. El formaven tres senglars femelles desbordants d energia i amb molta inventiva. La seva peça «Pels pèls» figurava entre els top ten de l any amb aquell famós final: «Més enllà de tenir natges, som persones, personatges», que volia dir: potser som seductores, però també tenim cervells! A la ciutat s anunciava un concert de les tres artistes que tindria lloc pròximament.

-Jeff, obre! Soc jo! -es va impacientar en Gilbert, que va anar a picar al vidre de la finestra.

La música es va aturar de cop i, al cap d uns segons, va aparèixer en Jefferson al llindar de la porta. Era un jove eriçó d uns 70 centímetres, és a dir, que passaria dret, per bé que justet, per sota d una taula fabricada per als humans. En Gilbert feia uns quinze centímetres més. Tot i que estava sol a casa seva, en Jefferson duia uns pantalons impecablement planxats i un jersei de quadres grocs i verds, i lluïa un bonic tupè amb la punta coquetament desviada cap a l esquerra gràcies a una miqueta de gel.

-Entra.

-No, no entro, ets tu qui surts. Au, vine! Tinc una sorpresa.

En Jefferson va dissimular tan bonament com va poder la seva contrarietat: estava immers en els seus exercicis de repàs i la visita inesperada del seu amic el feia anar malament.

-D acord. Deixa m posar-me les sabates.

En Gilbert va observar com es calçava primer el peu dret i després l esquerre assegut al petit tamboret previst per a això, i com guardava a la lleixa de l entrada les sabatilles que es tornaria a posar deu minuts més tard. Ell, que era dels que tiren les sabates amb la punta dels dits a l altre extrem de l estança, havia deixat de burxar en Jefferson per la seva meticulositat. Novament es va limitar a esperar sense fer cap comentari, però per dins li bullia la sang.

Davant de l espectacle de la furgoneta aparcada allà mateix, del dibuix amb colors llampants i sobretot de l eslògan tan simple com suggestiu: El vostre tècnic de la calefacció? En Gilbert!, en Jefferson es va quedar de pedra:

-Et presento la Titine! -va anunciar orgullosament en Gilbert.

-És teva?

-De qui vols que sigui?! Què et sembla?

-La decoració? Magnífica. Ho ha dibuixat ta germana?

-Sí. Queda bé, oi?

-Sí, molt maca. Però la furgonetaâ¦

-Què?

En Jefferson no podia dir què pensava realment: la furgoneta es veia atrotinada, feta pols, a les acaballes.

-Quants quilòmetres té?

-Jeff, és de mala educació preguntar l edat a una senyora gran. Demana-li disculpes i puja.

A dins del vehicle, hi feia una calor sorprenent, però era el mínim que es podia esperar tractant-se d un tècnic de la calefacció. Un altre aspecte positiu: el motor, que en Gilbert no havia apagat, funcionava perfectament.

-Se sent molt el motor!

-Què?

-QUE SE SENT MOLT EL MOTOR!

-Sí -va riure en Gilbert-, d aquesta manera estem segurs que n hi ha unâ¦

Li va recordar que, des de feia un mes, oficialment s havia instal·lat pel seu compte i que aquella petita meravella de menys de trenta anys l hi havien ofert els seus pares per recomanació del seu cosí Roland, sí, aquell que feia de xofer a Miramon i que hi entenia molt de mecànica. A primera vista, aquella furgoneta podia semblar una mica desmanegada⦠«I a segona vista encara més», va pensar en Jefferson observant una taca de rovell al davantal del vehicle.

«Això, senyoret, no és rovell», va fer en Gilbert, que li havia seguit la direcció de la mirada, «és corrosió.»

Com que havia començat a ploure amb força, va accionar l eixugaparabrises i en Jefferson es va petar de riure. Un dels braços lliscava lleuger sobre el parabrisa, mentre que el segon s hi enganxava i feia saltirons, com si corregués rere el seu germà gran. Molts d altres s haurien ofès, però en Gilbert era dels que no desaprofitaven l ocasió d una bona riallada i van acabar tots dos petant-se, com solia passar. El riure encomanadís havia acompanyat la seva amistat des de l escola primària. De vegades ho havien pagat car, perquè les ganes de riure podien més que la por de ser castigats. Gairebé sempre acabaven de cara a la paret, amb les mans a l esquena, avergonyits, i sobretot havien d evitar mirar-se entre ells, sota pena de tornar-hi.

En Gilbert establert pel seu compte! En Jefferson es va sorprendre envejant el seu amic, que ja no hauria de passar més exàmens, de ser avaluat mai més. Després de tres anys d estudis, tenia el seu ofici, guanyaria diners, seria lliure, independent. Se l imaginava ben casat i pare de família en un futur molt proper. Mentre que ell, en Jefferson, s havia embrancat en una llarga carrera que el duria on? La geografia era apassionant, no cal dir-ho, però encara li quedaven cinc semestres abans de veure n el final, això en el supòsit que no fracassés en l intent.

-Bé, t he de deixar, Gilbert. Tinc exàmens parcials a partir de dilluns i estic molt ocupat. Estic estudiant des d aquest matí.

-Estudiant, ha, ha, ha⦠Escoltant Sang Song?

-Estava fent una pausa. Vols entrar a fer un cafè?

-No, només m he aturat per ensenyar-te la meva tartana. He d anar a fer una reparació aquí a la vora i em venia de pas. I de tornada passo a veure una clienta que coneixes. És la Simone, te n recordes?, de la colla amb qui vam fer el viatge de l agència Miramon.

Oh, i tant, que se n recordava, en Jefferson! En Gilbert i ell s havien apuntat feia quatre anys a aquell viatge organitzat amb destinació a Vilaburg, al país dels humans. Havia sigut per a ells la millor manera d investigar d amagat l assassinat del senyor Edgar, el perruquer de K-bells. La Simone, una conilla alta i jove una mica depressiva, els havia agafat afecte. Era l única participant del viatge que hi havia anat sola, i s havia mostrat, per dir-ho d alguna manera, molt insistent.

-Ah, molt bé, enfila t a un tamboret i fes-li un petó de part meva. I ja em diràs si ha trobat marit.

-D acord!

En Jefferson va saltar de la furgoneta i va córrer a l entrada de la casa per arrecerar-se de la pluja que s intensificava. Va observar com la furgoneta s allunyava i desapareixia després d un mec- mec amistós.

Va consultar el rellotge. Les cinc de la tarda. Encara podia repassar apunts durant una bona hora abans de preparar el sopar. Mentre tornava a concentrar-se en la cartografia de Ptolemeu, mort el 168 de la nostra era, es va tornar a preguntar a si mateix si aquella era la vida que volia de debò, i si no hauria sigut millor aprendre a conrear xampinyons, per exemple, o a reparar bicicletes. Però, al cap d una mitja hora, estava tan ficat en la seva matèria que no ho hauria canviat per res del món, i haurien pogut tocar la trompeta al seu costat sense que se n adonés.

Aquell tal Ptolemeu tenia la certesa que la Terra era perfectament immòbil i que es trobava al centre de l univers, però, a banda d aquesta petita ficada de pota, havia sabut dibuixar uns mapes magnífics i no gaire equivocats al cap i a la fi. Encara existien els originals que es poguessin...

mehr

Autor

És un dels autors més reconeguts de la literatura infantil i juvenil a França, milions de llibres venuts i més de vint llibres publicats des de 1997. Autor tardà, va començar a escriure als quaranta anys i com a lector sempre es va considerar moderat fins que va caure a les seves mans Robinson Crusoe, del què diu que semblava que sortia una veu de el text. Els seus llibres són lectura obligatòria a les escoles franceses. Abans de dedicar-se completament a l'escriptura, ha estat professor d'alemany, professió que ha compaginat amb la d'actor, mim i director de teatre.