Hugendubel.info - Die B2B Online-Buchhandlung 

Merkliste
Die Merkliste ist leer.
Bitte warten - die Druckansicht der Seite wird vorbereitet.
Der Druckdialog öffnet sich, sobald die Seite vollständig geladen wurde.
Sollte die Druckvorschau unvollständig sein, bitte schliessen und "Erneut drucken" wählen.

Els Bandolaire i el Karaoke Kanalla

von
Kolu, SiriClaret, EmmaÜbersetzung
E-BookEPUBePub WasserzeichenE-Book
331 Seiten
Katalanisch
Nórdica Libroserschienen am25.03.20241. Auflage
La Vilja està desesperada. Ha enviat un missatge de socors als Bandolaire i encara no li han respost. Si no la rescaten aviat, haurà de passar un estiu avorrit i trist en un campament musical. Troba a faltar viatjar en la furgoneta bandolaire, acampar a la platja i menjar melmelada de rosella. Ja falta poc per a la festa d'estiu dels bandolers i els guanyadors seran els propers rei i reina dels lladres. Sigui com sigui, la Vilja no se la pot perdre!

Siri Kolu (Kouvola, Finlàndia, 1972). És dramaturga, escriptora i professora de teatre. Amb Els Bandolaire va rebre el Premi Junior de Finlàndia el 2010 i la seva obra s'ha traduït a divuit països. També se'n va fer una pel·lícula, que va tenir molt d'èxit. Siri Kolu és una amant dels gossos i li encanten les pel·lícules sobre catàstrofes, l'art experimental, els edificis abandonats i les terres ermes.mehr
Verfügbare Formate
TaschenbuchKartoniert, Paperback
EUR27,94
E-BookEPUBePub WasserzeichenE-Book
EUR8,99

Produkt

KlappentextLa Vilja està desesperada. Ha enviat un missatge de socors als Bandolaire i encara no li han respost. Si no la rescaten aviat, haurà de passar un estiu avorrit i trist en un campament musical. Troba a faltar viatjar en la furgoneta bandolaire, acampar a la platja i menjar melmelada de rosella. Ja falta poc per a la festa d'estiu dels bandolers i els guanyadors seran els propers rei i reina dels lladres. Sigui com sigui, la Vilja no se la pot perdre!

Siri Kolu (Kouvola, Finlàndia, 1972). És dramaturga, escriptora i professora de teatre. Amb Els Bandolaire va rebre el Premi Junior de Finlàndia el 2010 i la seva obra s'ha traduït a divuit països. També se'n va fer una pel·lícula, que va tenir molt d'èxit. Siri Kolu és una amant dels gossos i li encanten les pel·lícules sobre catàstrofes, l'art experimental, els edificis abandonats i les terres ermes.
Details
Weitere ISBN/GTIN9788410200272
ProduktartE-Book
EinbandartE-Book
FormatEPUB
Format HinweisePub Wasserzeichen
FormatE101
Erscheinungsjahr2024
Erscheinungsdatum25.03.2024
Auflage1. Auflage
ReiheInfantil
Seiten331 Seiten
SpracheKatalanisch
Dateigrösse9590 Kbytes
Artikel-Nr.14248586
Rubriken
Genre9201

Inhalt/Kritik

Leseprobe



Va ser totalment culpa del meu pare que els Bandolaire haguessin d´atacar el campament de violí.

Era el dia 3 de juny. L´1 de juny, el segon dia més important de la meva vida, havia passat sense pena ni glòria. El més important havia estat, és clar, aquell dia però de l´estiu passat, quan en Kaarlo el Ferotge va decidir, per capritx, robar-me perquè fes companyia als seus fills. L´estiu passat em va convertir en una lladre de carreteres, però aquest estiu pintava molt malament. L´1 de juny era el dia que havia estat esperant tot el fosc i trist hivern, el dia que m´allunyaria de la meva vida a l´escola en la furgoneta bandolera. Havia enviat un missatge de socors als Bandolaire, però d´això ja en feia dos dies. A poc a poc havia començat a perdre l´esperança. Passaria l´estiu en aquell estúpid campament de música on el pare m´havia obligat a venir perquè no pogués fugir amb els bandolers. A partir d´ara romandria per sempre en la meva vida avorrida.

ANÀLISI DE LA SITUACIÓ

anotat per la Vilja

1. Estic atrapada en un campament de música de cambra de tres setmanes que es fa al centre de campaments d´Ypäjävuori.

2. Comparteixo el dormitori B amb tres violinistes més. El grup es diu Les Barbalales. Vaig perdre la votació del nom per 3-1, i mira que hi ha moltes altres coses que comencen amb la B: Bananes, Bantús, Bacils, Bandits... Però no. Seré una Barbalala durant les properes tres setmanes, si no em salven els Bandolaire.

3. Afortunadament, els de la M es diuen Musclos Musicals. Això em consola una mica.

4. No, no em consola. Em moro de vergonya.

5. Més fets: he de fugir.

6. Coses que impedeixen la fugida:

- El campament està envoltat per una alta tanca blindada. La porta de sortida es tanca a les 8 del vespre i s´obre a les 8 del matí. Durant aquest interval, no es pot passar per la porta sense trencar un gran pany. Es necessiten unes grans cisalles o una serra per a metall, que no tinc.

- A cada habitació hi dormen quatre campistes. Per a cada dues habitacions hi ha un tutor, l´habitació del qual està sempre al costat dels dormitoris dels campistes.

- Si vols fugir, has de passar de puntetes entre les tres companyes que dormen i per davant de l´habitació del tutor. Abans d´arribar a la porta de la tanca, encara has de passar pel costat de les cabanes de la directora del campament i la de l´administrador.

- L´administrador del campament vigila a la nit. I té un pastor alemany.

- NO CREC QUE PUGUI SORTIR-ME´N TOTA SOLA.

7. Per sort:

- He demanat ajuda als Bandolaire a través del lloc web Bandit-H.

- Els he demanat que vinguin aquí a segrestar-me perquè no em puc escapar sola.

8. Un gran però:

- El missatge d´ajuda que vaig enviar va ser un autèntic fracàs. No vaig pensar prou el text perquè tingués tota la informació necessària. Sense excuses. Em vaig preparar malament. No he estat gaire llesta ni estava en el meu millor moment.

9. Podria anar acabant ja aquesta autoflagel·lació?

Al vespre del primer dia al campament, vaig entrar a l´oficina de la directora, Maijariitta Kasurinen, i li vaig dir que m´havia de posar en contacte amb el pare per correu electrònic perquè necessitava el meu inhalador per a l´asma. Esbufegava i panteixava de manera tan espectacular que la directora no es va molestar a preguntar per què dimonis no podia trucar-li. Per descomptat, hauria dit que a la feina del pare, relacionada amb els secrets d´estat, no li permetien utilitzar el telèfon. M´estava convertint en una bona mentidera.

Esperava que la Kasurinen m´obrís l´ordinador i abandonés l´habitació, però no, es va quedar a xerrar darrere meu.

-S´ha de controlar l´ús que els infants feu d´internet -va dir-. Encara que us fastiguegi.

Tot i que li vaig clavar una mirada assassina, la dona no va parar de parlotejar. De la boca li fluïa un torrent continu de lava verbal ple de graciositats i floretes i purpurina.

-No és gens difícil. Ara només has d´escriure «jounipuntvainisto», el símbol d´arrova al camp de l´adreça i després on treballa el teu pare. No és curiós que es digui arrova? Nosaltres, els amants de la música i el solfeig, en podríem dir dorremí.

Aaah! A sobre cantava indicant el compàs amb les notes de solfeig. Deu tenir fills? Si en té, segurament en deuen estar fins al dorremí.

Era necessari actuar ràpidament. Vaig simular que tenia un atac d´asma i vaig aconseguir que em donés un got d´aigua, que vaig abocar, en un atac de tos fingit, sobre una partitura acabada d´imprimir (visca les impressores d´injecció de tinta!). Mentre ella eixugava les notes, vaig tenir vint segons per teclejar i obrir Bandit-H, escriure el nom de la Hele al camp del missatge privat i el missatge «SOS Petits músics Ypäjävuori 1.6-22.6». Afortunadament, havia passat les tardes al teclat, de manera que havia adquirit rapidesa amb els dits. El lloc web creat per la Hele s´havia convertit en un canal de comunicació important per a nosaltres, i la seva afició per personalitzar Barbies robades i vendre-les en línia l´havia fet rica. La misteriosa dissenyadora de Barbies Bandit-H s´havia convertit gairebé en una figura de culte.

Encara necessitava una mica més de temps. Vaig donar una puntada de peu a la muntanya de caixes al costat de la taula. Les caixes es van desplomar sobre les partitures mullades i desenes de bosses de colors van lliscar de la caixa superior a terra. Mentre la directora intentava salvar un altre desastre i la respiració, aterrada, li xiulava com una tetera, vaig buidar l´historial de navegació de l´ordinador. Era un altre truc que m´havia ensenyat la Hele. En aquell instant vaig tenir temps de llegir amb tot detall el que posava a les etiquetes de les caixes de cartró: xocolata amb arròs inflat, 20 bosses de 200 grams. Com és que aquí hi havia xocolata amb arròs, i en canvi al menjador només servien arròs bullit i pastanagues al vapor, d´acord amb les normes del campament de «bona companyia, màgia de la música i vida sana»?

Crida d´auxili enviada! Ahir vaig estar flotant de felicitat tot el dia. Vaig suportar la primera audició de violí en solitari, en la qual vaig rebre crítiques sobre la manera feble amb què sostinc l´arc i la meva mala posició del cos quan toco. «Seré aquí per molt poc temps», em vaig dir. «La meva sort canviarà aviat.»

La desgràcia ja m´havia durat prou. Moltes vegades havia desitjat no haver baixat mai de la furgoneta bandolera i tornat a casa a finals de l´estiu anterior. El pare estava enfadat i la mare fora de si, i la meva germana Vanamo... bé, ella era la mateixa Vanamo de sempre. Hor-ri-ble.

Durant la nit, la bona sensació es va convertir en una suor angoixosa. Ara estava segura que el meu missatge d´emergència no es podia interpretar correctament. Per què nassos l´havia escrit així? «Petits músics. Ypäjävuori!» Però si semblava un anunci! Com si volgués que la Hele, en Kalle i tota la colla vinguessin a escoltar el concert de cloenda en lloc de suplicar-los que em salvessin! Ja els podia veure entre el públic del concert: les trenes d´en Kaarlo el Ferotge repentinades, les dents d´en Pete Dentsdor brunyides perquè brillessin a la posta de sol d´estiu. Per què no havia escrit «socors, salveu-me»? La Hele seria capaç d´entendre el meu missatge, sabria que «SOS» volia dir missatge d´emergència?

Si la Hele no desxifrava el meu codi, ja em podia acomiadar definitivament d´un estiu de robatoris.

Vaig tancar el quadern i em vaig preparar per a una altra audició en solitari. La resta de Barbalales ja havien fet les classes i s´estaven preparant per a una gran vetllada al camp d´esports del campament. Cada habitació es presentaria a les altres d´una manera divertida, i la nostra tasca era crear un concurs musical divertit i enginyós. Aquesta expressió, és clar, era de la directora del campament, sempre empolainada amb...

mehr

Autor

Siri Kolu (Kouvola, Finlàndia, 1972). És dramaturga, escriptora i professora de teatre. Amb Els Bandolaire va rebre el Premi Junior de Finlàndia el 2010 i la seva obra s'ha traduït a divuit països. També se'n va fer una pel·lícula, que va tenir molt d'èxit. Siri Kolu és una amant dels gossos i li encanten les pel·lícules sobre catàstrofes, l'art experimental, els edificis abandonats i les terres ermes.
Weitere Artikel von
Claret, Emma
Übersetzung