Hugendubel.info - Die B2B Online-Buchhandlung 

Merkliste
Die Merkliste ist leer.
Bitte warten - die Druckansicht der Seite wird vorbereitet.
Der Druckdialog öffnet sich, sobald die Seite vollständig geladen wurde.
Sollte die Druckvorschau unvollständig sein, bitte schliessen und "Erneut drucken" wählen.

Els Bandolaire

von
Kolu, SiriJuusela, TuuliIllustrationenClaret, EmmaÜbersetzung
E-BookEPUBePub WasserzeichenE-Book
219 Seiten
Katalanisch
Nórdica Libroserschienen am28.08.20231. Auflage
La Vilja va de vacances a casa de l'àvia amb els seus pares i la seva germana. Tot d'una, una furgoneta els barra el pas i segresten la nostra protagonista. Els raptors són els Bandolaire, una família d'estrafolaris lladres de llaminadures i xocolatines, un botí que prefereixen als diners, perquè no sabrien pas què fer-ne. La Vilja passarà l'estiu més emocionant de la seva vida a bord de la furgoneta bandolera, dormint al ras i gaudint de copiosos àpats dolcíssims. I també descobrirà un altre tipus de família i una forma de viure gens convencional, però plena de somriures i molt d'amor.

Nacida en Kouvala, Finlandia en 1972. Es una de las más reconocidas autoras nórdicas de literatura infantil y juvenil. Aunque se inició escribiendo literatura para adultos en 2008 con ' La oscuridad del bosque'. Estudió literatura y teatro en Helsinki. Por los 'Bandidez' recibió el premio Junior de Finlandia en 2010 y sus derechos se han vendido a dieciocho países. También hay una exitosa película sobre este libro. Ama a los perros, las peliculas sobre desastres y el arte experimental; los edificios abandonados y las tierras baldías.mehr

Produkt

KlappentextLa Vilja va de vacances a casa de l'àvia amb els seus pares i la seva germana. Tot d'una, una furgoneta els barra el pas i segresten la nostra protagonista. Els raptors són els Bandolaire, una família d'estrafolaris lladres de llaminadures i xocolatines, un botí que prefereixen als diners, perquè no sabrien pas què fer-ne. La Vilja passarà l'estiu més emocionant de la seva vida a bord de la furgoneta bandolera, dormint al ras i gaudint de copiosos àpats dolcíssims. I també descobrirà un altre tipus de família i una forma de viure gens convencional, però plena de somriures i molt d'amor.

Nacida en Kouvala, Finlandia en 1972. Es una de las más reconocidas autoras nórdicas de literatura infantil y juvenil. Aunque se inició escribiendo literatura para adultos en 2008 con ' La oscuridad del bosque'. Estudió literatura y teatro en Helsinki. Por los 'Bandidez' recibió el premio Junior de Finlandia en 2010 y sus derechos se han vendido a dieciocho países. También hay una exitosa película sobre este libro. Ama a los perros, las peliculas sobre desastres y el arte experimental; los edificios abandonados y las tierras baldías.
Details
Weitere ISBN/GTIN9788419735041
ProduktartE-Book
EinbandartE-Book
FormatEPUB
Format HinweisePub Wasserzeichen
FormatE101
Erscheinungsjahr2023
Erscheinungsdatum28.08.2023
Auflage1. Auflage
ReiheInfantil
Seiten219 Seiten
SpracheKatalanisch
Dateigrösse3163 Kbytes
Artikel-Nr.12314901
Rubriken
Genre9201

Inhalt/Kritik

Leseprobe



Em van robar la segona setmana de juny. I com me n alegro, que ho fessin! L estiu havia començat desastrosament es mirés per on es mirés. Havíem de sortir a fer una excursió en bicicleta, però ens vam quedar a casa perquè plovisquejava, tot i que molt poc. Havíem d anar d acampada, però al pare li va sortir feina inesperada i finalment no vam marxar. «Diversió per a tota la família», deia el pare sempre que feia plans, però ni tan sols ens preguntava a les nenes què ens agradaria fer. Els plans mai no es feien realitat, i jo, després de tantes cancel·lacions, ja no confiava en cap promesa d estiu.

Aquell dia calorós ens vam embotir dins del cotxe nou del pare i ens vam posar en camí cap a casa de l àvia. Això era el més avorrit dels plans de les vacances, si més no per a la Vanamo i per a mi. Les dues estàvem de mal humor i ens barallàvem al cotxe per una bossa de caramels. Adduint que era la germana gran, la Vanamo s apropiava sempre de totes les regalèssies salades amb forma de cotxets, tot i que sabia que eren les úniques llaminadures que jo volia; només els cotxets de regalèssia. Però havia de molestar, com sempre. Això és el que passava dins del cotxe en aquell moment:

-Prou de baralles aquí al darrere, o una de les dues sortirà volant abans d arribar a la pizzeria -va amenaçar el pare.

La Vanamo em va treure la llengua. Hi tenia un cotxet de regalèssia.

-De veritat, feu cas al pare -va intentar la mare, posant-hi cullerada, però ningú tenia esma d escoltar-la. La mare no ens mirava, havia de mantenir la vista a la carretera per no marejar-se.- Vilja, no s ha de robar. És de mala educació i lleig.

Com sempre, la culpa era meva. La Vanamo sempre se sortia amb la seva.

-Lladre -va continuar la Vanamo.

-Falcó hipòcrita -vaig dir, ja que ningú em defensava.

No estàvem gens preparats per a l assalt. Estàvem passant el dia d estiu barallant-nos.

I just aleshores ens va atacar la furgoneta bandolera.

Al cap d un temps, després d haver viscut bastants robatoris, vaig poder imaginar fàcilment què havia passat en aquell moment dins la furgoneta. El cotxe objectiu, el nostre, havia estat detectat per reconeixement binocular quan s apropava per darrere d un revolt. La furgoneta va accelerar fins a la velocitat d atac. La bandera dels bandolers es va hissar amb un braç telescòpic des de la portella de la ventilació del sostre i va començar a onejar al vent. La Hilda Bandolaire va agafar el revolt amb elegància sense frenar. De tots els conductors sense escrúpols, segurament la Hilda era la més basta. Normalment conduïa en biquini o amb algun top de tirants, ja que girava el volant amb tanta força que li agafava calor.

Dins de la furgoneta, la resta dels Bandolaire estaven a punt per a l acció. El líder dels bandolers, en Kaarlo el Ferotge, ja s agafava d una de les manetes llançadores, amb les espectaculars trenes de lladre onejant amb la velocitat. En Pete Dentsdor s aferrava a l altra maneta llançadora i practicava l esgarrifosa ganyota d atracaments que el caracteritzava.

-Jo ja soc prou gran per robar, n estic segur -donava la tabarra en Kalle-. Fins i tot he esmolat aquest petit ganivet.

-Vaja, però si el tenies tu, el ganivet de pelar -va dir la mare Hilda, amb la mirada fixa a la carretera.

-Ja, ja, però quan siguis al costat del cotxe i hagis de dir «mans enlaire», començaràs a ploriquejar -va afirmar la Hele i, malgrat la velocitat, es va posar a pintar-se les ungles dels peus, cadascuna d un color diferent. La Hele tenia dotze anys i un supertalent per a tot, per això era la pispa més perillosa de la família, tan perillosa i ferotge que no li permetien participar en els robatoris, tret que fos estrictament necessari transmetre autèntic terror. La Hele seia al seient de darrere amb els dits dels peus enlaire i mantenia un absolut equilibri, tot i que la part posterior de la furgoneta patinava quan la mare trepitjava l accelerador.

-Va, escolta el pare, ell sap què és el millor ara -va afirmar en Pete Dentsdor. Les dents incisives li van brillar quan, aferrat a una de les manetes llançadores, va intentar somriure a en Kalle. A un desconegut allò li hauria semblat la ganyota d un tigre, d un tigre amb dues dents d or.- Quan el teu pare digui que estàs a punt, llavors ho estaràs.

-És clar -va dir en Kalle-. Algun dia, quan es jubili.

En Kaarlo el Ferotge es va balancejar agafat de la maneta llançadora, fins just a tocar del nas d en Kalle.

-Escolta, capsigrany. Jo no em jubilaré en ab-SO-lut. Repeteix-ho!

A en Kalle, de nou anys, li va agafar por i ganes de riure a la vegada.

-Doncs, no et jubilaràs en ab-SO-lut. Mai. D acord, d acord.

-Soc aerodinàmic, faig por i estic fort com un roure!

La mare Hilda va conduir la furgoneta bandolera amb elegància fins a prop del nostre BMW, la va entravessar a la carretera i va començar el compte enrere per a l atac. El compte enrere era important perquè tothom pogués actuar a la vegada.

-Aparcar⦠ara. Contacte⦠ara. Cinc-quatre-tres-dos, manetes llançadores preparades⦠Manetes!

Durant el compte enrere va passar això: amb «aparcar» es va sentir el xiscle dels frens quan la velocitat va arribar a zero. La furgoneta va trontollar en aturar-se. Amb «contacte» les portes davanteres es van obrir sorollosament. Durant el compte enrere, en Kaarlo el Ferotge i en Pete Dentsdor es van col·locar bé a la porta i, recolzats a les manetes llançadores, es van concentrar per fer un gran salt i col·locar-se just davant del cotxe objectiu, en el precís moment que se sentia l ordre «manetes».

-No deixeu cap testimoni -va xisclar la Hele, mentre en Kaarlo el Ferotge i en Pete Dentsdor saltaven fora de la furgoneta agafats de la maneta llançadora per aconseguir la millor posició d atac, davant dels nostres nassos.

Va passar de pressa. La Vanamo va pensar que es tractava d un reality de la tele i es va sentir bastant decebuda quan en Kaarlo el Ferotge ens va agafar a mi i a la bossa de caramels del seient del darrere.

-Ei, no t emportis la Vilja, jo soc molt més bona candidata!

Només vaig tenir temps de fer una cosa. Quan se m va acostar una mà peluda, vaig agafar l únic objecte que m importava: la llibreta de color rosa, sense la qual no anava enlloc.

Durant el robatori ningú va oferir cap resistència. Van buidar el cotxe en un tres i no res. Al pare només li preocupava que es ratllés el vehicle, no fos cas que li traguessin les bonificacions de l assegurança. Després de la fuga a tot gas dels Bandolaire, va passar una estona abans que la meva família s adonés que no anava amb ells al cotxe.

-Doncs bé! -va dir satisfet en Kaarlo el Ferotge ja de tornada a la furgoneta amb el botí sota el braç.

El balanceig de la furgoneta agafada de la maneta em va remoure bastant l estómac. No m ha agradat mai cap mena d aparells dels parcs d atraccions.

-Manetes dins, ara! -va ordenar la Hilda-. Portes, ara! -Dos cops de porta-. Gas, ara!

La furgoneta bandolera va arrancar amb una derrapada sorollosa. Fins que no es va posar en marxa, no em vaig adonar que, sense cap mena de dubte, em trobava dins del vehicle equivocat i anant cap a un lloc desconegut.

-Cotxets de regalèssia salada, estimats lladres, i altres presents -va baladrejar en Pete Dentsdor i va llançar la bossa al seient del darrere-. Algú té bon gust pel que fa a les llaminadures.

-Què és això? -va preguntar la Hele amb els ulls traient foc, i em va mirar.

Vaig intentar esgarrapar i cridar quan em van posar al seient del darrere. Soc del parer que si et roben, com a mínim has de fer una mica de rebombori. Però la meva reacció va passar desapercebuda. Tots semblaven estar grapejant el botí del robatori per esbrinar-ne el valor, les coses de la Vanamo, del pare, de la mare i les meves. Entre el botí hi havia els pantalons amb butxaques als costats del pare i la guia de fruites del bosc de Finlàndia amb les pàgines recargolades de tant utilitzar-la. El biquini preferit de la mare se l estava emprovant la Hilda. La Hele va considerar útils l esmalt brillant de la Vanamo i els guarniments per a les ungles i els va ficar dins del seu calaix. La farmaciola de viatge de la mare, on hi havia de tot, des de pomada de cortisona fins a crema per al contorn dels ulls. Pobra mare, sense la cortisona els mosquits li farien uns bonys horribles. Em vaig adonar que a mi no m havien robat pràcticament res. L única cosa familiar que vaig veure va ser el meu forro polar gris amb caputxa, que m havia emportat per a les nits fresques d estiu i que ara li anava de meravella a en Kalle.

-Ei -vaig intentar que prestessin atenció.

Només el noi de la meva edat va semblar mirar-me encuriosit. Va deixar la dessuadora com si sentís remordiments pel botí. Vaig procurar mostrar que no m importava.

-Ei, escolteu-me -la veu em va sortir com un finet xiuxiueig del fons de la gola.

La furgoneta trontollava encara més quan la mare Hilda intentava conduir-la a tota pastilla mentre mirava cap enrere en comptes d endavant, que és el que havia de fer.

-Kaarlo, què-és-això? -va preguntar amb una veu que va convertir la furgoneta en un lloc més gèlid que una nevera.

-Ai, a què et refereixes? -va intentar dissimular en Kaarlo el Ferotge.

-A aquesta nena. Una...

mehr

Autor

Kolu, SiriJuusela, TuuliIllustrationenClaret, EmmaÜbersetzung
Nacida en Kouvala, Finlandia en 1972. Es una de las más reconocidas autoras nórdicas de literatura infantil y juvenil. Aunque se inició escribiendo literatura para adultos en 2008 con " La oscuridad del bosque". Estudió literatura y teatro en Helsinki. Por los "Bandidez" recibió el premio Junior de Finlandia en 2010 y sus derechos se han vendido a dieciocho países. También hay una exitosa película sobre este libro. Ama a los perros, las peliculas sobre desastres y el arte experimental; los edificios abandonados y las tierras baldías.
Weitere Artikel von
Juusela, Tuuli
Illustrationen